Canvis a casa

Ja fa temps vaig llegir les reflexions d'algun arquitecte(del qual no recordo el nom) que deia no entendre perquè els pares es quedaven sempre amb l'habitació més gran de la casa i deixaven la més petita pels infants. Aquesta reflexió té lògica, doncs al cap i a la fi, aquells que més hores passen a les seves habitacions són els nens, doncs els pares acostumen a fer més vida a la resta de la vivenda, fent servir el dormitori només per dormir...així doncs, realment necessitem tant d'espai per dormir? La resposta, al menys per nosaltres, és NO. Aquest cap de setmana el vam dedicar a fer un intercanvi d'espais. Ara nosaltres dormirem a l'habitació que fins ara havia estat de la Júlia, i a l'inrevès. Encara ens falta feina a fer, com pintar les parets, reubicar els mobles de la Júlia a la nostra antiga habitació per tal d'aprofitar la llum i l'espai al màxim, reubicar radiadors, col·locar algunes prestatgeries... Ho anirem fent poc a poc i mes a mes, però de moment estem contents amb el canvi. La nostra habitació no és tan gran com abans, però continuem estant còmodes. I el salt qualitatiu per la Júlia no té preu.