Els ocells

A l'escola estan fent un projecte sobre els ocells. Per tal de col·laborar hem agafat alguns llibres a la biblioteca, que estan força bé.

Són els següents:

"L'ou". Aquest és un llibre molt visual sobre els ous (com es formen, com creixen els pollets al seu interior, ...). Té làmines transparents que es van superposant, de manera que són molt entenedores i atractives. Les il·lustracions estan força bé.

"El pájaro y su nido". Aquest manual és fantàstic. Té unes fotografies precioses, molt detallades i entenedores. Conté molta informació sobre els ocells i és molt entretingut de fullejar. És un llibre que ens acabarem comprant.

"El niu d'ocells" tracta sobre la vida a un niu de mallerengues. Les fotografies són d'alta qualitat i les imatges seleccionades són molt il·lustratives del procés de criança dels pollets. És un llibre altament recomanable.

Canvis a casa

Ja fa temps vaig llegir les reflexions d'algun arquitecte(del qual no recordo el nom) que deia no entendre perquè els pares es quedaven sempre amb l'habitació més gran de la casa i deixaven la més petita pels infants. Aquesta reflexió té lògica, doncs al cap i a la fi, aquells que més hores passen a les seves habitacions són els nens, doncs els pares acostumen a fer més vida a la resta de la vivenda, fent servir el dormitori només per dormir...així doncs, realment necessitem tant d'espai per dormir? La resposta, al menys per nosaltres, és NO. Aquest cap de setmana el vam dedicar a fer un intercanvi d'espais. Ara nosaltres dormirem a l'habitació que fins ara havia estat de la Júlia, i a l'inrevès. Encara ens falta feina a fer, com pintar les parets, reubicar els mobles de la Júlia a la nostra antiga habitació per tal d'aprofitar la llum i l'espai al màxim, reubicar radiadors, col·locar algunes prestatgeries... Ho anirem fent poc a poc i mes a mes, però de moment estem contents amb el canvi. La nostra habitació no és tan gran com abans, però continuem estant còmodes. I el salt qualitatiu per la Júlia no té preu.

Preguntes d'una nena de tres anys

Darrerament la Júlia vol saber coses sobre la veu.

-Mama, perquè no puc veure la meva veu?

-Mama, perquè tinc aquesta veu?

No deixa de meravellar-me com de bé funciona la ment d'un infant. En quin moment ens van fer creure que els infants eren poc intel·ligents, que no s'assebentaven de res, que no eren capaços de raonar?? No sé en quin moment es va començar a valorar tan poc a la infància, però preguntes com aquestes demostren com d'equivocats estaven aquells que no van creure en la capacitat dels nens petits.

Carnestoltes

Fa temps que no actualitzo el bloc. I quan ho faig, ho faig d'una manera molt matussera. Tot i això, no vull deixar de fer-ho. M'agrada deixar constància de les cosetes que anem fent, encara que sigui amb retard.

El Carnestoltes d'enguany va ser força especial. Imagino que amb tres anys la Júlia ja se n'adona completament de la disfressa, de la rua i del rebombori de tot plegat. És per això que aquest any ha gaudit i ha triat el personatge que volia ser: la Blancaneus. No ens hem complicat gaire la vida i hem comprat la disfressa en una botiga... És el que té no tenir temps!!

A l'escola també van celebrar el Carnestoltes. La disfressa havia de ser feta per la família i amb elements completament reciclats(que no és el mateix que elements reciclables). Algunes mares de la classe van proposar el tema de les fruites, que a nosaltres no ens feia massa el pes, però hem de reconèixer que el resultat va ser maco.

La disfressa de la Júlia va ser de maduixa i la vam fer amb paper de diari (amb el qual vam fer una mena de paper-matxé), pintura i roba vella per fer les cintes i el forrall de dins. Crec que va quedar graciós, sobretot el barret, que el vam fer amb el cartó d'una caixa de taronges. Va ser divertit fer-la en família, sobretot perquè el Javi es va implicar moltíssim, i això és d'agrair, doncs a ell les manualitats no li acaben d'agradar gaire. Júlia va col·laborar fent les boles de paper per donar volum i també pintant de vermell la superfície de la disfressa. El dia de Carnestoltes estava molt orgullosa de la seva disfressa!